El Celler Modernista
Arquitectura i Patrimoni
El celler cooperatiu fou declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, en la resolució CLT/2503/2002, de 14 d’agost de 2002.
El Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca està situat a migdia d’aquesta població i a peu de carretera. Va ser construït entre 1920 i 1921 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (amb l’excepció del dipòsit d’aigua, que va ser construït el 1929), per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l’ajut econòmic del Banc de Valls.
El projecte d’aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l’obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l’estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.
Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s’organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d’elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d’organització longitudinal o transversal i adaptació i la topografia del terreny, es va repetint en tots els altres cellers.
L’edifici consta de dues naus rectangulars de dimensions desiguals i disposades paral·lelament, amb cobertes diferents de teula sobre encavallades de fusta i interior resolt en els laterals amb arcs parabòlics alleugerits de maó a plec de llibre. La nau més petita allotja el moll de descàrrega i l’àrea d’elaboració. A sobre hi ha la casa del conserge i adossada a la part nord es troba la torre del dipòsit d’aigua.
El cos principal té un pla basilical i conté els cups de superfície. Els pilars interiors es ramifiquen longitudinalment i formen arcs parabòlics. Per sobre d’aquests arcs s’aixequen sengles murs on descansen les encavallades de fusta. A un nivell inferior es troben els cups subterranis.
La façana principal destaca per la seva composició ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s’integren les finestres baixes de ventilació i les tres portes d’accés amb arcs parabòlics; un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors; i un tercer nivell de coronament de l’edifici.
És especialment notable la torre del dipòsit d’aigua amb una estructura i formalització semblant al campanar barroc de la població, que converteix aquest edifici industrial en una construcció amb entitat arquitectònica que enllaça amb el paisatge i la topografia naturals i amb els antecedents culturals de Barberà de la Conca.
En el Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca i en les construccions agràries d’aquest període destaca, a més dels valors arquitectònics, el fet que representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya des de finals del segle XIX, un moviment que es va estendre per la Conca de Barberà, el Priorat, l’Alt Camp, el Baix Camp i la Segarra, i que socialment va quedar interromput per la Guerra Civil, deixant, això no obstant, una notable implantació cultural i arquitectònica.
Els origens i la fusió
La Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca, SCCL és l’hereva i la continuïtat de les dues entitats que hi havia a la població abans de la Guerra Civil: la Societat Agrícola de Barberà i el Sindicat Agrícola de Barberà, les quals es van fusionar l’any 1934 per prescripció de la Llei de cooperatives.
De la primera s’ha heretat l’honor de ser el primer celler cooperatiu de Catalunya (fundat l’any 1894) i de la segona el magnífic celler modernista, obra de l’arquitecte gaudinià Cèsar Martinell.
Ambdues entitats continuen unificades des de l’acabament de la Guerra Civil i funcionen com una única cooperativa des d’aleshores.
Trajectòria i creixement
Entre d’altres serveis que es presten als socis, cal afegir com a activitat principal de la cooperativa, l’elaboració i la venda del vi procedent de la collita dels associats.
L’any 1981, de forma conjunta amb altres cooperatives de la comarca, i l’any 1983, de forma individual, es va iniciar l’elaboració del cava sota la marca Castell de la Comanda.
Recentment, s’ha adaptat el celler a les noves tecnologies amb la implantació d’una maquinària moderna i sofisticada, i s’ha construït una agrobotiga en la part frontal de l’edifici.
La cooperativa avui
La Cooperativa de Barberà és membre de la societat Castell d’Or, SL (www.castelldor.com), una empresa creada per diverses cooperatives de la zona, les quals han agrupat esforços per tal d’obtenir productes de molt alta qualitat, com els vins, caves i l’oli d’oliva verge que es produeix en els seus centres.
La Societat Agrícola (1894)
La Societat Agrícola (1894)
Text: Joan Fuguet (La Fundació de “La Sociedad de Trabajadores Agrícolas del pueblo de Barberá”), inclòs en el llibre “El primer celler cooperatiu de Catalunya” (J. Fuguet / A. Mayayo), ed III Catalunya, 1994 Generalitat de Catalunya, DARP.
El context en què se sitúa la fundació de “La Societat”, té com “finalitat (…) conseguir modificar les estructures caciquils dels propietaris barberencs”.
La situació econòmica i social va portar als pagesos de Barberà a organitzar-se, i ben aconsellats pel polític local Joan Esplugas Moncusí van propiciar l’èxit de “La Societat”, l’entitat cooperativa resultant d’aquesta organització.
Aquesta es va constituïr com a societat el 08 de març de 1894. S’ha de tenir en compte, doncs, el context social i econòmic. La “Febre d’Or” catalana, que va anar des de mitjans del segle XIX, fins a finals de mateix, va propiciar que a la Conca de Barberà, i més en concret a Barberà de la Conca, un poble ric en aigua i per tant amb terres molt fèrtils, els grans propietaris pràcticament convertiren el terme en un monocultiu de la vinya, que els havia propiciat grans ingressos durant dècades, per la gran demanda de vi i aiguardent que des del Port de Tarragona es destinava, principalment al nord d’Europa.
Aquesta dependència de la vinya es va girar en la contra d’aquests grans propietaris, qui, amb l’arribada de la fil·loxera, el 1893 a Barberà, no havien previst cap mesura per combatre-la, tot i les notícies de la devastació d’aquest insecte a França, i a altres zones de la geografia catalana.
Així, aquests empresaris locals, van iniciar una política molt negativa pels jornalers, retallant-los els ja de per sí minsos salaris d’aquests treballadors, o no oferint-los feina, a la vegada que els tractes eren cada cop més miserables per a ells.
Va ser en aquest context que els pagesos jornalers es van organitzar, i així, uns mesos després de la fundació (mitjançant la redacció d’estatuts socials), la nova entitat va propiciar les revoltes en contra de les mesures endegades pels propietaris, els quals van contractar mà d’obra de fora del poble.
A causa d’això, va haver-hi diversos episodis de rebelió dels pagesos locals, per les condicions de treball d’aquest col·lectiu, i es donaren els fets del 1er de Maig, on les dones dels camperols foren denunciades per aldarulls, atès que aquestes es van manifestar per “les penúries de la gent del camp”.
En sí, “La Societat” es pot considerar “una associació d’ajuda mútua enfront del caciquisme i la usura”. Així, tots els socis eren igual en drets i deures, “practicaven l’ajuda mútua al soci malalt amb prestacions de treball quan aquest tenia terres, o econòmiques quan no en tenia”, es creà un fons de crèdit contra la usura, etc…
Les aportacions podien ser econòmiques o bé mitjançant l’aportació dels principals productes del poble: gra o vi.
A més de l’el·laboració de vi en comú (veure “1er celler cooperatiu – viver d’empreses), els associats de “La Societat” van construir un local social “amb tota mena de serveis recreatius i culturals, cooperativa de consum, queviures, adobs i llavors; fins i tot va organitzar , en un tros de regadiu cedit per Joan Esplugas, un planter de peus americans per replantar de vinya de les terres fil·loxerades”.
L'edifici i la vida cooperativa
L’edifici de “La Societat” es va iniciar el 1896, “amb la participació de tots els socis que hi contribuïren amb el treball personal de peonatge, o aportant materials – pedres, cabirons, canyes…”
“L’edifici no es va construir segons projecte i direcció d’un arquitecte (…) La projectaren els propis socis – pagesos i paletes”. L’edifici inicial, presumiblement inaugurada el dia 1 de maig de 1897, tenia una distribució d’allò més racional: “un ampli vestíbul (…), amb saló per a ball, cinema i teatre”, oficines o secretaria, café, vivenda de conserge…
El més important de l’edifici fou les activitats cívico-culturals que es desenvoluparen en aquell indret durant més de 40 anys.
Després de dècades d’abandonament d’aquest espai, per la fusió de les dues entitats cooperatives existents a la població després de la Guerra Civil, i per la voluntat del règim existent de no fomentar l’esperit que “la casa” suposava (esperit cooperatiu de tendència esquerrana i solidària), i després d’un incendi en aquest espai, la Cooperativa el cedí a l’Ajuntament de Barberà de la Conca, que l’ha reconverit en alberg municipal, i n’ha recuperat l’esplendor.
La nostra galeria
