- 977 887 035
-
Carrer Comerç, 40, 43422
Barberà de la Conca, Tarragona
Més d’un segle de cooperativisme agrari a Barberà de la Conca
La història de l’Agrícola de Barberà, SCCL, és la història de moltes generacions de pagesos que han sabut unir esforços per defensar la seva activitat, donar valor a la producció agrícola i contribuir al desenvolupament econòmic i social del territori.
Els orígens: la força de la unió
L’any 1894 es va constituir la Societat Agrícola de Barberà de la Conca, considerada el primer celler cooperatiu de Catalunya i de l’Estat espanyol. En un context marcat per les dificultats del sector agrari i els efectes de la fil·loxera, la unió dels pagesos va esdevenir una eina fonamental per afrontar els reptes de la viticultura i construir un futur compartit.
Anys més tard, el 1913, es va fundar el Sindicat Agrícola de Barberà, una segona entitat que també va apostar per l’organització col·lectiva de la pagesia i per la construcció d’un celler propi.
El celler modernista: un símbol del cooperativisme
Entre 1920 i 1921 es va construir el celler modernista del Sindicat Agrícola, projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de la tradició arquitectònica gaudiniana.
L’edifici és un testimoni excepcional de l’arquitectura agrària modernista catalana i de la capacitat dels pagesos de Barberà per impulsar projectes col·lectius amb una gran ambició tècnica i constructiva. Avui, el celler forma part del patrimoni històric i cultural del municipi.
Una cooperativa, un projecte compartit
L’any 1934, les dues entitats es van fusionar en el marc de la legislació cooperativa de l’època. Després de la Guerra Civil, van continuar unificades, consolidant un projecte comú al servei de la pagesia local.
Al llarg dels anys, la cooperativa ha evolucionat per adaptar-se als canvis del sector vitivinícola, incorporant noves tecnologies i ampliant els serveis als seus socis. A l’elaboració i comercialització de vins s’hi va afegir també la producció de cava, iniciada el 1981 conjuntament amb altres cooperatives de la comarca i, el 1983, de manera individual, sota la marca Castell de la Comanda.
Tradició i futur
Actualment, l’Agrícola de Barberà, SCCL, continua treballant per donar valor a la producció dels seus socis, mantenir viu el patrimoni cooperatiu i contribuir al desenvolupament de Barberà de la Conca i del conjunt del territori.
Som hereus d’una història construïda amb esforç, compromís i treball col·lectiu, i continuem mirant cap al futur amb la voluntat de fer compatible la tradició pagesa amb la innovació i les noves oportunitats del sector agroalimentari.
Text: Joan Fuguet (La Fundació de “La Sociedad de Trabajadores Agrícolas del pueblo de Barberá”), inclòs en el llibre “El primer celler cooperatiu de Catalunya” (J. Fuguet / A. Mayayo), ed III Catalunya, 1994 Generalitat de Catalunya, DARP.
El context en què se sitúa la fundació de “La Societat”, té com “finalitat (…) conseguir modificar les estructures caciquils dels propietaris barberencs”.
La situació econòmica i social va portar als pagesos de Barberà a organitzar-se, i ben aconsellats pel polític local Joan Esplugas Moncusí van propiciar l’èxit de “La Societat”, l’entitat cooperativa resultant d’aquesta organització.
Aquesta es va constituïr com a societat el 08 de març de 1894. S’ha de tenir en compte, doncs, el context social i econòmic. La “Febre d’Or” catalana, que va anar des de mitjans del segle XIX, fins a finals de mateix, va propiciar que a la Conca de Barberà, i més en concret a Barberà de la Conca, un poble ric en aigua i per tant amb terres molt fèrtils, els grans propietaris pràcticament convertiren el terme en un monocultiu de la vinya, que els havia propiciat grans ingressos durant dècades, per la gran demanda de vi i aiguardent que des del Port de Tarragona es destinava, principalment al nord d’Europa.
Aquesta dependència de la vinya es va girar en la contra d’aquests grans propietaris, qui, amb l’arribada de la fil·loxera, el 1893 a Barberà, no havien previst cap mesura per combatre-la, tot i les notícies de la devastació d’aquest insecte a França, i a altres zones de la geografia catalana.
Així, aquests empresaris locals, van iniciar una política molt negativa pels jornalers, retallant-los els ja de per sí minsos salaris d’aquests treballadors, o no oferint-los feina, a la vegada que els tractes eren cada cop més miserables per a ells.
Va ser en aquest context que els pagesos jornalers es van organitzar, i així, uns mesos després de la fundació (mitjançant la redacció d’estatuts socials), la nova entitat va propiciar les revoltes en contra de les mesures endegades pels propietaris, els quals van contractar mà d’obra de fora del poble.
A causa d’això, va haver-hi diversos episodis de rebelió dels pagesos locals, per les condicions de treball d’aquest col·lectiu, i es donaren els fets del 1er de Maig, on les dones dels camperols foren denunciades per aldarulls, atès que aquestes es van manifestar per “les penúries de la gent del camp”.
En sí, “La Societat” es pot considerar “una associació d’ajuda mútua enfront del caciquisme i la usura”. Així, tots els socis eren igual en drets i deures, “practicaven l’ajuda mútua al soci malalt amb prestacions de treball quan aquest tenia terres, o econòmiques quan no en tenia”, es creà un fons de crèdit contra la usura, etc…
Les aportacions podien ser econòmiques o bé mitjançant l’aportació dels principals productes del poble: gra o vi.
A més de l’el·laboració de vi en comú (veure “1er celler cooperatiu – viver d’empreses), els associats de “La Societat” van construir un local social “amb tota mena de serveis recreatius i culturals, cooperativa de consum, queviures, adobs i llavors; fins i tot va organitzar , en un tros de regadiu cedit per Joan Esplugas, un planter de peus americans per replantar de vinya de les terres fil·loxerades”.
L’edifici de “La Societat” es va iniciar el 1896, “amb la participació de tots els socis que hi contribuïren amb el treball personal de peonatge, o aportant materials – pedres, cabirons, canyes…”
“L’edifici no es va construir segons projecte i direcció d’un arquitecte (…) La projectaren els propis socis – pagesos i paletes”. L’edifici inicial, presumiblement inaugurada el dia 1 de maig de 1897, tenia una distribució d’allò més racional: “un ampli vestíbul (…), amb saló per a ball, cinema i teatre”, oficines o secretaria, café, vivenda de conserge…
El més important de l’edifici fou les activitats cívico-culturals que es desenvoluparen en aquell indret durant més de 40 anys.
Després de dècades d’abandonament d’aquest espai, per la fusió de les dues entitats cooperatives existents a la població després de la Guerra Civil, i per la voluntat del règim existent de no fomentar l’esperit que “la casa” suposava (esperit cooperatiu de tendència esquerrana i solidària), i després d’un incendi en aquest espai, la Cooperativa el cedí a l’Ajuntament de Barberà de la Conca, que l’ha reconverit en alberg municipal, i n’ha recuperat l’esplendor.
